El modernisme

Una ciutat en expansió

A finals del segle XIX, i com a conseqüència de la revolució industrial i dels avenços tecnològics derivats d’ella (electricitat, ferrocarril...), apareix arreu d’Europa una nova manera de viure. Barcelona també segueix els postulats de la revolució industrial, del creixement de la ciutat, i de la seva mirada cap a una societat moderna.

A meitat del segle XIX s’havien enderrocat les muralles que envoltaven la ciutat de Barcelona. Els terrenys de fora muralla, que fins llavors s’havien utilitzat com a camps agrícoles i zones militars, s’urbanitzaren a través del Pla Cerdà que crearia l’Eixample. El Pla Cerdà (1859) pretenia edificar i establir vies de comunicació entre Barcelona i els pobles propers. El projecte proposava amplis carrers i avingudes, sense diferenciar classes i cases amb una alçada màxima de tres pisos. La burgesia catalana refusà àmpliament el projecte per raons econòmiques i de no diferenciació de classes. Però finalment, el Pla Cerdà es va imposar creant-se l’Eixample, que es va convertir en el centre de residència d’aquesta burgesia il·lustrada.

A la segona meitat del segle XIX, Barcelona viurà un espectacular desenvolupament industrial i urbanístic, i per tant econòmic, amb el creixement de la nova burgesia industrial, que tenia un alt poder adquisitiu i interessos culturals. Després del desastre de 1898 i la pèrdua de Cuba, van tornar els anomenats “indians” amb grans fortunes,  inquietuds culturals i aires de modernitat. Però la transformació de la ciutat serà, en gran part, conseqüència de l’organització de l'Exposició Universal que tindrà lloc el 1888.

L’Exposició Universal del 1888 no només tindrà conseqüències a nivell urbanístic i arquitectònic, sinó que provocarà una transformació cultural a través de la Renaixença. Aquest moviment literari, que té la voluntat de fer renéixer el català com a llengua i recuperar la història del país, poc a poc s’anirà imposant com un moviment cultural amb influència en totes les manifestacions artístiques, però amb un pes important en l’arquitectura i les arts aplicades. La nova burgesia catalana té inquietuds, un nou sentiment nacional i necessiten reivindicar el seu nou estatus social. Aquest nou moviment cultural és el que anomenem Modernisme, que anhelava transformar la societat catalana i convertir-la en una societat moderna i nacional.

El Modernisme, que vol trencar amb les formes del passat i crear un nou art, és un moviment eclèctic que tindrà un important pes en l’arquitectura. L’arquitectura modernista suposà una renovació de les formes inspirades en la natura, la utilització de nous materials i un sentiment nacional. A Catalunya, el Modernisme adquireix una personalitat pròpia i diferenciada de la resta d’Europa, amb personalitats com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí. Aquest moviment cultural va impregnar totes les arts i pretenia recuperar la cultura catalana i modernitzar el país. A la resta de manifestacions artístiques apareixeran personatges tan rellevants com els pintors Santiago Rusiñol i Ramon Casas,  els escultors Eusebi Arnau i Josep Llimona, l’ebenista Gaspar Homar,  el vitraller Lluís Rigalt...