Obra

Una arquitectura modernista i catalana

Lluís Domènech i Montaner és un dels grans representants de l’arquitectura modernista catalana. El 1878 va publicar un article titulat En busca d'una arquitectura Nacional, on va posar els fonaments d’una arquitectura moderna i catalana.

A la seva arquitectura va incorporar les línies corbes pròpies del Modernisme, la utilització del maó vist, els mosaics, les ceràmiques, els esgrafiats, els vitralls...

De la seva principal producció arquitectònica hi ha dues obres que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: el Palau de la Música Catalana (1905-1908) i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1902-1913).

L’Exposició Universal de 1888 va ser l’esdeveniment que va consolidar professionalment a Domènech i Montaner com a arquitecte.  Fruit d’aquells anys van ser la construcció del desaparegut Hotel Internacional (1888) i el cafè-restaurant conegut com el Castell dels Tres Dragons (1887-1888). Posteriorment es va fer càrrec de cases particulars com la Casa Navàs de Reus (1901-1908), la Casa Lleó i Morera de Barcelona (1902-1906) o la Casa Solà i Morales d’Olot (1913-1916), on va aplicar una visió global del Modernisme amb l'utilització de les arts aplicades com l’escultura, els vitralls o el mosaic.

Lluís Domènech i Montaner té una llarga llista d’edificis realitzats tant a Barcelona com a fora. Cal destacar de Barcelona l’Editorial Montaner i Simon (1881-1885) i la Casa Fuster (1908-1910). Fora de la ciutat va fer l’Institut Pere Matas de Reus, o el Gran Hotel a Palma de Mallorca, entre d’altres.