Vida

Un dels grans arquitectes del Modernisme Català

Lluís Domènech i Montaner va néixer al carrer Avinyó de Barcelona el 21 de desembre de 1850 i va morir el 27 de desembre de 1923. Va ser un dels més importants protagonistes del Modernisme Català, i diverses de les seves obres han estat reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fill de l’editor Pere Domènech i Saló i de la canetenca Maria Montaner, va estudiar ciències fisicomatemàtiques i arquitectura, i es va llicenciar el 1873.

En acabar la carrera va poder viatjar per Europa per conèixer les noves tendències arquitectòniques. Arribat ja a Barcelona, es va incorporar com a professor a l’Escola d’Arquitectura, de la que en va ser director el 1900, i on va poder formar deixebles com Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Josep M. Jujol...

Domènech i Montaner també va destacar com a dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Va col·laborar amb les principals publicacions catalanes del moment com La Renaixença, La Veu de Catalunya, i va fundar la revista El Poble Català. Va publicar gran quantitat de llibres i d’articles, i va col·laborar amb diverses editorials. A través de l’empresa familiar, l’editorial Montaner i Simon, va iniciar i dirigir la Historia General del Arte, continuada després per Josep Puig i Cadafalch.

El 1904, com a membre del Centre Excursionista de Catalunya, va fer una expedició als Pirineus per visitar les esglésies antigues d’aquells indrets, que va batejar com a primer romànic i d’on va preparar el material sobre l’art romànic pels seus estudis i les seves classes.

No podem oblidar la seva vessant política, essent un dels impulsors del catalanisme polític i fundador la Lliga Regionalista, que fou la primera força política de Catalunya. Es va iniciar el 1870 en el món de la política compromesa amb el catalanisme, i va fundar el 1891 Unió Catalanista. Va presidir l’assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document on es posaven les bases per l’autogovern de Catalunya. Va arribar a ser diputat de les Corts Espanyoles el 1901. Per desacords amb Cambó, es separà de la Lliga Regionalista el 1904 i s’anà distanciant de la política per centrar-se en la investigació i la història.

Es va casar amb Maria Roure Carnesoltes, nascuda a Canet de Mar, i van tenir 8 fills. Domènech i Montaner va morir a Barcelona el 1923 després d’una llarga malaltia que l’havia retirat a la seva casa de Canet de Mar. Allunyat de la seva vida política i de la seva professió, va passar els últims dies treballant en els seus estudis sobre la història de Catalunya i l’heràldica catalana.